Operació tornada, entrada 1, Bernat

Hola hola de nou!!! Sóc el Bernat i estic molt content de poder tornar a explicar-vos moltes coses! Estic molt bé i molt agraït de que preguntéssiu per mi. Vinc d'un país on tenia força webs vetades i per tant tenia dificultats per comunicar-me. Per sort torno a tenir dret d'expressió en aquest blog i actualitzo que ja tocava!

Anem a pams. Ja fa una mica més d'un mes que el Ferran i jo vam agafar camins diferents. Aleshores jo em vaig proposar un repte que, sense estar del tot segur d'acomplir-lo completament, vaig tirar endavant amb determinació. La intenció era, i és, tornar a casa sense agafar cap avió. Per ara ho estic assolint, però la veritat és que aquest objectiu ha canviat totalment el meu dia a dia en aquest viatge. Si abans anàvem a un ritme improvisat i ens quedàvem allà on teníem més bones sensacions, ara estic en disposició d'acomplir el meu repte i això em porta a ciutats imprevistes, boniques o no, i estic marcat per un ritme que sovint no puc elegir jo a causa dels horaris de trens o per la burocràcia que cal fer al voler entrar a un nou país.

Després d'estudiar varies possibilitats, des d'anar per l'Índia a tornar pel mar amb un vaixell de càrrega, vaig arribar a la conclusió que el més factible era anar per la Xina i després agafar el tren transsiberià. Els plans han anat canviat a mesura que avançava la ruta i obtenia més informació. Així doncs, un cop a Xina, vaig haver de renunciar al tren siberià i vaig pensar una nova ruta que és la que m'ha portat fins aquí, Astana, la capital de Kazakhstan. He fet així un tram de la famosa ruta de la seda. Deixo aquí una imatge del meu itinerari fet fins ara. 

Itinerari.

Tot va començar a la ciutat de Yangoon (Myanmar). Vaig seguir baixant cap al sud visitant els pobles de Moulmein i Dawei i allà vaig travessar la frontera de Tailàndia per visitar la ciutat de Kanchanaburi i el famós pont sobre el riu Khwae. Em dirigia cap a Bangkok  per anar a la ambaixada de Xina i fer tots els papers necessaris. Em va portar una setmana aconseguir-ho. Finalment vaig fer cap a Hanoi (Vietnam) per passar a la Xina.

Sou molts els que m'heu preguntat què tal és Xina. La veritat és que es difícil donar una resposta objectiva. És tan gran que es necessitaria mesos per veure-ho tot. A més a més durant un viatge així es té diverses sensacions durant el pas del temps i això influeix molt en la visió que has tingut d'un país. Tot i així he fet una llista de coses curioses o que m'han sorprès per a bé o per a mal. Anem allà:
General: No està permesa la connexió a google i tot el que depèn de la companyia com el mateix blog, el gmail, drive, maps, tranductor o playstore. Eines que utilitzo pràcticament cada dia. També he trobat a faltar Facebook i Youtube. (La solució en molts casos ha sigut utilitzar altres motors de cerca). En 18 dies he vist el cel un parell de cops, i no pels núvols sinó per la contaminació...
Transport: En totes les ciutats que he visitat no he vist motos a motor, totes són elèctriques. El tren és fantàstic per moure's pel país. Això sí, entrar en el metro o al tren és com entrar a un aeroport amb controls de seguretat per tot arreu.
Menjar: La pasta amb la que fan els fideus és boníssima, una de les millors que he provat. Al no haver menús en anglès vaig tenir que assenyalar en moltes ocasions plats que tenien damunt la taula altres clients.
Llocs: La Xina més tradicional s'ha vist reduïda a petits nuclis que estan brutalment explotats turísticament. Exceptuant les ciutats més famoses, he estat en ciutats on no he vist cap més turista Europeu o Americà, i això pel xinesos no passa inadvertit. M'han fet un munt de fotos com si fos un actor famós. Això ha ocasionat moments divertits i d'altres que em sentia una mica intimidat.
Xinesos: En general no parlen anglès. En els trens però, els que sí en saben una mica, sempre obren conversa amb tu per xerrar una estona i, parlin o no anglès, sempre t'ofereixen alguna cosa per a menjar o veure. Això sí alguns tenen la mania d'escopir per tot arreu...
Be aquestes són algunes de les coses que m'han sorprès més.. Segurament en tinc moltes més però crec que ja m'estic estenen una mica... Així que penjo algunes fotos que he fet i no m'enrotllo molt més.  

Alguns dels plats que he menjat:

Sopa de noodles amb... no ho sé ben bé.

Més noodles i llet de soja (la millor que he provat)

El més similar a pasta a la bolonyesa.

Xina tradicional:

Torre del sol i la lluna a Guilin

jardins tradicionals

Torre daurada a Wuhan

Edifici tradicional a Xangai.

Llac a Xangai.

Arquitectura tradicional.

                                                                      

 Xina moderna:

Una de les torres més altes del món a Xangai.

Torres de Xangai.

Districte de Pudong, Xangai

Gran muralla:

Vista de la muralla.

Tram amb escales.

tram de la muralla

                                         

Ciutat prohibida a Pequin:   

Entrada des de la plaça Tiananmen.

Una de les places dins la ciutat prohibida.

Una de les grans sales del emperador.

           

 Guerrers de terracota a Xi'an:

Sala principal.

Alguns guerrers en restauració.

 
Bé i fins aquí aquesta entrada. Ja queda poquet per la tornada!! Ferran, veig les fotos de Malàisia i.. quina enveja! Molt content de que et vagi tan be! 

Una abraçada per a tots i gràcies per seguir-nos pel blog! Fins la pròxima!!