divendres, 25 de desembre del 2015

El gran viatge.



Jo sóc el Bernat, el 2014 vaig acabar la meva carrera i vaig començar a treballar fins ara. Sempre m'ha encantat viatjar. Em quedo mirant els mapes llargues estones i m'agradaria conèixer tots els racons del món. He admirat molt les persones que emprenen grans aventures en països desconeguts i fan rutes en indrets realment salvatges. Quan imaginava que jo volia estar allà sempre sorgien els mateixos obstacles. El temps i els diners. Poc a poc quan deixem els estudis ens lliguem més a casa nostre. La feina, el pis, el cotxe... Així doncs aquest viatge que em proposo és alguna cosa més que descobrir un nou país. Suposa trencar per un temps amb aquests lligams de la nostre societat, suposa incertesa i és això el que realment m’emociona, despertar sabent que el dia que viuràs estarà ple de noves experiències. En aquesta entrada volia compartir alguns dels ideals que he anat trobant al llarg de la vida i crec que reflecteixen una mica el perquè de la meva decisió a iniciar aquest gran viatge. 

M’agradaria escriure un fragment d’una entrevista feta a Friedmund Sonnemann, un home que viu al mig del bosc, en una casa que s’ha construït amb les seves pròpies mans i sense electricitat. Vaig tenir la sort de viure a la seva llar durant dos setmanes amb cinc companys més d’arreu del món. Vaig arribar fins allà a través de la organització SCI. Aquesta organització és un moviment internacional que treballa per la pau i la justícia social. Posa en contacte voluntaris i persones amb projectes de cooperació. (Aprofito per animar-vos a mirar la pàgina web i a fer un voluntariat. És una experiència inoblidable i molt enriquidora. (link SCI)). Doncs be, vaig trobar una entrevista que li van fer i volia destacar aquesta reflexió:  

<<Life here in not as lonely as many people imagine. I’m right here in the middle of life. Life in the city can be a lot lonelier. I’m always glad to be back in the woods. It’s so different here, more peaceful, more life. Things like status and money are all an illusion which can shatter at any time. It’s an apparent security that humans build for themselves. If there is such a thing as security it’s only from the heart. At the end everyone has a choice, whoever searches for their own purpose, will find their way. >>
Friedmund Sonnemann.

Per altre banda m’agradaria posar un mail que em va enviar el company de feina i amic Xavi a l’últim dia que treballava a l'empresa. Una empresa en que m’he sentit molt ben acompanyat, he après moltes coses i que finalment he deixat per tirar endavant el meu projecte personal.  

<<Bon viatge Bernat! Desitjo que passis una bona experiència, que de ben segur serà així. Aquesta decisió que has pres és molt valenta i exemplar en la societat que vivim. Ets enginyer i tens feina. Però tu has decidit anar-te’n al sud est asiàtic. En general, no ens han ensenyat a viure de les nostres passions i molts resten i perduren immòbils, sempre a contracor. Vivint vides que no volen viure. Sortir de la zona de confort és un esport que s’hauria de practicar amb més regularitat. Que tinguis sort! I endavant!>>Xavi.
També volia fer menció al meu amic Pol de castellers de la sagrada família que ja fa temps va prendre la decisió de fer un gran viatge i es troba actualment fent un voluntariat de llarga durada a l’illa de Xipre. Em va deixar el llibre "COM PREPARAR UN GRAN VIATGE. El manual dels rodamóns" que és de gran ajuda per a preparar un viatge així. 
Finalment m’agradaria penjar algun vídeo que sovint he mirat o escoltat. El primer vídeo parla sobre el concepte de la zona de confort en el que ens aferrem i moltes vegades és tan difícil sortir-ne. Per altre banda poso el link d’aquest altre vídeo. Aquest vídeo me'l va dedicar especialment una amiga de la universitat al veure que no parava de xerrar sobre aquest tema. I amb aquests vídeos, quantes cançons famoses tenen lletres relacionades amb aquestes idees? Doncs en comparteixo dues que ja de petit escoltava a l'esplai, on he après tantes coses bones. Ara més que mai entenc les seves lletres. La primera els teus somnis de sopa de cabra i l'altre ama ama ama y ensancha el alma de Extremoduro.
I fins aquí aquesta entrada on he intentat explicar una mica el perquè d’aquest viatge. Ara ja toca anar escalfant motors i preparar-se pel pròxim 20 de gener de 2016, el dia que agafem, el meu amic Ferran i jo, el vol cap a Bangkok!


Feliç any 2016 a tothom!  

dimecres, 9 de desembre del 2015

Benvinguts al blog bus 142!

Aquest és el blog on anirem explicant les experiències i aventures que viurem durant el nostre viatge. El Ferran i el Bernat anem cap a Tailàndia només amb vol d'anada i amb la intenció de fer voluntariats, cursos o senzillament viatjar i descobrir els paratges del sud est asiàtic. 

Esperem que us agradi molt el nostre blog!! L'anirem actualitzant periòdicament i com no! deixeu els vostres comentaris sempre que vulgueu!

Una abraçada ben gran! :)