dimecres, 9 de març del 2016

El dia a dia

Hola de nou a tots! Quan de temps! :)
Avui fem una nova entrada responent a una pregunta que molts de vosaltres ens feu sovint: com és el nostre dia a dia? Doncs bé, intentarem fer un petit resum de les coses que fem independentment de si estem al mar o a la muntanya o si bé estem en un poblet o en una gran ciutat. 

Arribada a una nova ciutat

Normalment arribem en una nova ciutat amb autobús després de 3 a 6 hores de viatge. Aterrar a una nova població sol ser el moment més estressant i complicat. Sovint no sabem ben bé on ens ha deixat el bus i quan baixes les escales et trobes amb una calor i un sol espatarrants amb desenes de conductors de tuk-tuk o taxi que se't tiren a sobre perquè vagis amb ells a la teva destinació. Fins i tot et pregunten que faràs demà!
Quan podem escapar de tot això intenten situar-nos amb l'aplicació "maps.me". Aquesta aplicació va realment bé i si podem connectar el GPS aleshores és genial. Amb aquesta app també situem en el mapa on es concentren els "guest house" que és on fem nit sempre. Un cop situats comencem a caminar fins arribar a la zona dels guest house, que sol ser el centre de la ciutat, i preguntem preus fins que trobem el més econòmic i amb una habitació acceptable. Sempre agafem una sola nit i si veiem que ens volem quedar més aleshores ho demanem al mateix dia. Un cop deixats els trastos aleshores és el moment per buscar llocs per menjar en les proximitats del guest house.  

En la ciutat

El segon dia en una ciutat el destinem a passejar pels voltants i descobrir què s'hi amaga. Després situem tots els punts d'interès dins i fora la ciutat i fem una petita planificació del que podem fer els pròxims dies. Aquí ja depèn molt d'on ens trobem. Per exemple si volem veure unes illes i fer snorkel em de recórrer als  pacs turístics en canvi si volem fer un trekking per la muntanya aleshores ens ho munten nosaltres mateixos. 
No tots els dies fem activitats. Hi ha vegades que no ens movem tant i aleshores fem planificació de les pròximes ciutats que podem veure amb el que també cal trobar el mitjà de transport que ens hi porti i en el cas de canviar de país estudiar tota a burocràcia necessària (visat, moneda, etc).

Alguna imatge de tot això!

La veritat és que per explicar tot el que vivim aquí podríem escriure un llibre. Explicar el dia a dia en una sola entrada és molt difícil així que intentarem anar explicant-les en les entrades que anem fent. En aquest cas, per aquesta entrada, hem buscat un parell de vídeos que mostren situacions del nostre dia a dia i que en principi no teníem pensat posar-los al blog. Són vídeos fets amb el mòbil (per tal la qualitat no és la mateixa).
El primer vídeo mostra com és el transit aquí. Un caos. Primer de tot perdoneu perquè el vídeo és mou molt però gravar i travessar un carrer alhora és complicat. Va ser una gravació totalment improvisada. El fet és que aquí tots el carrers són de doble sentit, no hi ha carrils ni línies que separin els sentits. No hi ha semàfors en molts casos ni tampoc pas per als vianants. Ni stops ni "cedas". Hem arribat a veure scooters amb sis persones sobre! (inclosos nens). Ho transporten tot amb moto, hem vist persones portant neveres o una altre moto sobre una moto. Ni casc ni cinturó. 
Abans de posar el vídeo però, voldríem dir en la seva defensa i abans de que us poseu les mans al cap, que tot i ser un caos per a nosaltres, no ho és per a ells. És a dir, tot i que deuen haver molts accidents nosaltres no em vist mai cap. Ni tan sols que ningú s'hagi tocat. Tampoc veiem que s'estressin conduint, i és que tothom va tranquil·lament i el trànsit acaba fluint sense cap problema.

El segon vídeo també va ser de casualitat un dia que estàvem esperant per dinar. Passejàvem per un mercat i vam seure en una paradeta per dinar. El vídeo és una mostra del que habitualment mengem. Sovint parem en paradetes de carrer ja que és on tenen el millor preu i és menjar autòcton. Només de tan en tan tirem la casa per la finestra i anem a una pizzeria italiana! En aquest cas vam dinar una pasta feta d'arròs fregida amb un ou i verdures de tot tipus. Al menjar d'aquí és veritat que li posen molt picant.. Però es que és boníssim!

Finalment volíem fer referència a una cosa que també vivim en el dia a dia que no és tan divertit o emocionant i seria injust no fer.hi menció. A Cambodja hi ha una pobresa extrema. Cada dia veiem nens i nenes sols demanant diners pel carrer. És molt dur veure com et miren. En aquest moment un sentiment d'angoixa se t'apodera. A occident vivim amb tants luxes... I ja no parlo del mòbil o la tele, parlo de la roba, de la educació, la sanitat... 
Em conegut persones però que et reconforten i et fan veure que el món pot ser millor fent que totes aquestes injustícies poguin deixar d'existir. Aquí em conegut una fundació que ha portat nenes de Madagascar al sud est asiàtic durant 5 setmanes tocant al ritme dels tabals.  Aquestes nenes van ser víctimes del turisme irresponsable i ara tenen una vida millor gràcies a gent voluntària que ha donat moltes hores i recursos per ajudar-les.  Aquí també vam conèixer una altre fundació que porta els nens i nenes de Cambodja a l'escola i els ajuden a recuperar les seves vides. 

I això és tot. D'aquí poc farem una nova entrada amb les fotos que em fet per aquí! Una abraçada molt gran a tots i fins la pròxima!

4 comentaris:

  1. Qué grans sou, m'ha encantat llegir aquesta entrada.

    És realitat que el tema de la pobresa és molt dur i t'acompanya durant tot el viatge... Nosaltres ara a Sa Pa, al nord de Vietnam veiem nenes de menys de 10 anys carregant amb nadons a l'esquena alhora que venen artesania... Des de molt aviat al matí fins a molt tard a la nit, van brutes i amb la roba trencada, ens preguntem on passaran la nit, i també com és que no en veiem de nens. Doncs bé, els nens es queden al voltant de les aldees agafant llenya i transportant cistells de més de 5 kg durant kilòmetres... La veritat es que se't cau l'ànima a terra, i lo pitjor és que el turisme irresponsable, que deu ser el 99%, fomenten aquesta precarietat a la vida dels locals. A més a més, tots els impostos i taxes que recull el país o les ciutats on vas que diuen que son per la comunitat, la realitat es que no arriba ni un sol $ que deixa el turisme. Una autèntica vergonya.

    Bueno nois m'he enrollat masda però és que m'heu tocat la fibra sensible amb aquest tema.

    Espero que ho esteu passant bé a Camboia i que ens veiem aviat!

    Una abraçada molt forta de part de la Nuria i meva.

    ResponElimina
  2. Qué grans sou, m'ha encantat llegir aquesta entrada.

    És realitat que el tema de la pobresa és molt dur i t'acompanya durant tot el viatge... Nosaltres ara a Sa Pa, al nord de Vietnam veiem nenes de menys de 10 anys carregant amb nadons a l'esquena alhora que venen artesania... Des de molt aviat al matí fins a molt tard a la nit, van brutes i amb la roba trencada, ens preguntem on passaran la nit, i també com és que no en veiem de nens. Doncs bé, els nens es queden al voltant de les aldees agafant llenya i transportant cistells de més de 5 kg durant kilòmetres... La veritat es que se't cau l'ànima a terra, i lo pitjor és que el turisme irresponsable, que deu ser el 99%, fomenten aquesta precarietat a la vida dels locals. A més a més, tots els impostos i taxes que recull el país o les ciutats on vas que diuen que son per la comunitat, la realitat es que no arriba ni un sol $ que deixa el turisme. Una autèntica vergonya.

    Bueno nois m'he enrollat masda però és que m'heu tocat la fibra sensible amb aquest tema.

    Espero que ho esteu passant bé a Camboia i que ens veiem aviat!

    Una abraçada molt forta de part de la Nuria i meva.

    ResponElimina
  3. Hola nois! molt contenta de saber de vosaltres. El testimoni que feu sobre els nens i nenes sense futur ni esperança és molt colpidor. Això es troba molt sovint, massa sovint en països on la corrupció està fortament arralada y per més desgracia, el que es veu als carrers es una petita mostra de les consqüencies que la misèria porta als més dèbils i vulnerables. Aqui a Europa tampoc podem aixecar la cara amb l'orgull d'haver asolit nivells de vida superiors. Suposo que ja sabeu que aquesta setmana estem patint la vergonya de la tancada de fronteres als refugiats de guerra siris i el seu retorn il·legal a Turquia. Vergonya que ens porten els miserables governants que nosaltres hem votat en lliure exercici de la democracia. Continueu viatjant, observant i explicant, es important no tancar els ulls, ser testimoni del millor i del pitjor de la humanitat. Sort que hi han persones abnegades, bones, humanes de debó, que porten l'esperança a no poques persones.

    Una abraçada molt gran

    ResponElimina
  4. Bernatus!
    Acabo de fer una bona engorilada llegint totes les entrades. Espectacular! Les experiències i anècdotes que esteu vivint les recordareu sempre ! I registrades al blog encara serà més fàcil ��
    La veritat que me'n alegra molt que disfruteu d'aquesta aventura. Sortir de la zona de confort no és fàcil, i vosaltres ho heu fet. Jo ja vaig planificant la volta al món �� Pel sud est asiàtic tindré bones recomanacions.

    Ara tinc un molt bon amic 3setmanes a Tailandia. Ja li he dit que no torni fet un ladyboy

    Una abraçada!!


    ResponElimina