dijous, 7 d’abril del 2016

Fins un altre Vietnam

Hola a tots i totes de nou, hem estat una mica ausents en el blog però vam tenir problemes de conexió per wifi i això ens ha dificultat fer aquesta última entrada de Vietnam.

Nha Trang

La darrera entrada del nostre blog va ser la petita ciutat de Mui Ne, d'allà ens vam dirigir a Nha Trang una gran ciutat situtada a la vora del mar, és un lloc ideal per fer una parada tècnica per poder seguir cap al nord i no fer tantes hores de bus. Aquí només vam estar-hi una sola nit ja que per a nosaltres les grans ciutats són bones de visitar però no per massa temps.

Mercat nocturn de Nha Trang

Hoi An

Hoi An és un poblet molt bonic i on al centre predomina l'encant de cases i museus antics on per a la nit tot queda ben enlluernat. Llàstima que per poder accedir en la gran part d'aquestes cases et facin pagar un preu. En el centre també vam poder veure un gran mercat que es menja els carrers i on vam poder dinar per un bon preu, juntament amb la gent local. Aquest poble també queda separat per una petita illa que queda ben comunicada amb un pont.



Un temple de Hoi An

El riu que separa el poble amb l'illa


Mercat local de Hoi An

Hue

Un ciutat plena de carrers i molt turística, on malahuradament ens va agafar la pluja i no va ser el dia idoni per poder veure el palau emmurallat (que també haviem de pagar) però ens va compensar el fet de retrobar-nos amb els nostres companys que ens vam despedir a Tailàndia i ben contents de tornar-nos a veure (els vam trobar molt a faltar) i esperem algun dia ja sigui de viatge o a Barcelona trobar-nos de nou i viure noves aventures plegats.

Gràcies per ara formar part de les nostres vides


Tam Coc

Un poble que ens va agrada molt, es troba rodejat per camps d'arròs, temples i muntanyes. Allà vam fer nit a Ninh Binh un poble del costat i no tant turístic on vam llogar unes bicicletes per anar fins a Tam Coc i poder visitar els seus voltants fent una mica d'excercici. En un dels temples que vam visitar vam ser afortunats de presenciar una festivitat local, on tocaven instruments i feien balls "divins" amb vestits extrevegants.


Camps d'arròs



Recolector d'arròs


Festivitat dins d'un temple


Una manera com una altre de remar

Amics que fem pel camí, porquet vietnamita


Un cim que vam poder fer i contemplar les vistes


Halong

Una ciutat que deixa que desitjar, massificada de construccions i en procés de fer-ne més , és un lloc que s'acabarà perdent per desgracia. Però lo interessant va ser veure el Patrimoni de la Humanitat decalarat per la Unesco, on just davant de la ciutat es troben més de tres mil illes flotants i que li donen un encant; ganes d'agafar un barco propi i descobrir mil racons. Vam poder veure-les gràcies a que vam agafar un transport fins a l'illa de Cat Ba, molt més bonica i rural que no pas Halong Bay. 

Uun dels camins que vam fer amb la barca


Hanoi

Després de moltes hores de viatge per fi vam arribar a la capital de Vietnam, un caos de ciutat on regnen les motocicletes i qualsevol vehicle a motor, un munt de carrers que et poden fer perdre. Vam passejar pels grans parcs que algun d'ells anaven acompanyats per uns llacs de grans dimensions.



Mausuleu de Ho CHi Minh



Carrers de Hanoi


Un temple de Hanoi


Sa Pa

Un poblet al nord de Vietnam casi tocant frontera amb Xina, és el nostre últim destí d'aquestes terres ja per dirigir-nos a Laos. Aquest poble desprenia un encant i una pau incomparables. Un poble rodejat per muntanyes i petits poblets rurals com Cat Cat que li donen molta vida. Un poble on un dia fa sol i l'altre dia hi ha boira des de que surt el sol fins la nit. D'aquí ja vam anar cap a Dien Bien Phu l'últim poble abans de creuar la frontera, aquest últim només s'utilitza de pas ja que no hi ha res per veure.



Pasturant pels camps


Cat Cat

Esperem que les fotos us hagin agradat i perdoneu per no haver actualitzat abans, ara ja ens trobem a Laos i només us direm que és preciós, volem deixar-vos amb intriga.

Val a dir que Vietnam ha sigut el país que menys ens ha agradat; la gent deixava que desitjar al no ser gaire hospitalaria com  ens altres llocs on hem estat, a més a més viuen amb molt de "stress", tot arreu molt turístic i és difícil escapar-te d'aquesta ruta i per últim la gran massificació d'edificis que s'està fent. Cada cop més s'anirà perdent Vietnam i és una llàstima. Però ara toca disfrutar i seguir viatjant i descobrint llocs nous.

Fins a la pròxima, petons i abraçades per tothom!!!

4 comentaris:

  1. Hola Bernat, molt macas les fotos, em dona la sensació de que el país no ha avançat gaire des del final de la guerra, que es de quan recordo les imatges, de la tele de la guerra dels 60. Per altre part el paisatge es molt diferent als nostres i això li dona un gran atractiu per nosaltres. M'alegro molt de que esteu tan bé i amb tantes ganes i il·lusions per seguir el camí. Molts petons i una monumental abraçada, tinc moltes ganes de veure't.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies susi, jo tambe tinc ganes de veure't! :) Això està passant ràpid. Molts petonets!

      Elimina
  2. Hola nois!!!
    Veig aquesta vegada que el temps no us ha acompanyat gaire i que això segurament us ha privat de poder gaudir millor del paisatge.
    Les fotografies com sempre molt bé. La dona del temple fa una mica de por. Sabeu que estaven celebrant? I la dona de la barca, genial.
    Sempre m'ha cridat l'atenció el barret cònic típic dels camperols per proteguir-se del sol i de la pluja. Aquest barret es diu nón lá i té 3000 anys d'antiguitat!!
    Bé ara sou a Laos. Fins quan teniu permís del visat?

    Molts petons Ferran i Bernat.

    Salut i força.

    ResponElimina
  3. Hola! :) tenim permis fins el 31 d'aquest mes. El barret es super pràctic, et protegeix tot el cap del sol. Però si fa vent és una altre cosa.
    No sabem que celebraven, però era un ritual per a dones que estaven al seu voltant.
    Molts petonts.

    ResponElimina