Hola de nou a tots! Quan de temps! :)
Avui fem una nova entrada responent a una pregunta que molts de vosaltres ens feu sovint: com és el nostre dia a dia? Doncs bé, intentarem fer un petit resum de les coses que fem independentment de si estem al mar o a la muntanya o si bé estem en un poblet o en una gran ciutat.
Arribada a una nova ciutat
Normalment arribem en una nova ciutat amb autobús després de 3 a 6 hores de viatge. Aterrar a una nova població sol ser el moment més estressant i complicat. Sovint no sabem ben bé on ens ha deixat el bus i quan baixes les escales et trobes amb una calor i un sol espatarrants amb desenes de conductors de tuk-tuk o taxi que se't tiren a sobre perquè vagis amb ells a la teva destinació. Fins i tot et pregunten que faràs demà!
Quan podem escapar de tot això intenten situar-nos amb l'aplicació "maps.me". Aquesta aplicació va realment bé i si podem connectar el GPS aleshores és genial. Amb aquesta app també situem en el mapa on es concentren els "guest house" que és on fem nit sempre. Un cop situats comencem a caminar fins arribar a la zona dels guest house, que sol ser el centre de la ciutat, i preguntem preus fins que trobem el més econòmic i amb una habitació acceptable. Sempre agafem una sola nit i si veiem que ens volem quedar més aleshores ho demanem al mateix dia. Un cop deixats els trastos aleshores és el moment per buscar llocs per menjar en les proximitats del guest house.
En la ciutat
El segon dia en una ciutat el destinem a passejar pels voltants i descobrir què s'hi amaga. Després situem tots els punts d'interès dins i fora la ciutat i fem una petita planificació del que podem fer els pròxims dies. Aquí ja depèn molt d'on ens trobem. Per exemple si volem veure unes illes i fer snorkel em de recórrer als pacs turístics en canvi si volem fer un trekking per la muntanya aleshores ens ho munten nosaltres mateixos.
No tots els dies fem activitats. Hi ha vegades que no ens movem tant i aleshores fem planificació de les pròximes ciutats que podem veure amb el que també cal trobar el mitjà de transport que ens hi porti i en el cas de canviar de país estudiar tota a burocràcia necessària (visat, moneda, etc).
Alguna imatge de tot això!
La veritat és que per explicar tot el que vivim aquí podríem escriure un llibre. Explicar el dia a dia en una sola entrada és molt difícil així que intentarem anar explicant-les en les entrades que anem fent. En aquest cas, per aquesta entrada, hem buscat un parell de vídeos que mostren situacions del nostre dia a dia i que en principi no teníem pensat posar-los al blog. Són vídeos fets amb el mòbil (per tal la qualitat no és la mateixa).
El primer vídeo mostra com és el transit aquí. Un caos. Primer de tot perdoneu perquè el vídeo és mou molt però gravar i travessar un carrer alhora és complicat. Va ser una gravació totalment improvisada. El fet és que aquí tots el carrers són de doble sentit, no hi ha carrils ni línies que separin els sentits. No hi ha semàfors en molts casos ni tampoc pas per als vianants. Ni stops ni "cedas". Hem arribat a veure scooters amb sis persones sobre! (inclosos nens). Ho transporten tot amb moto, hem vist persones portant neveres o una altre moto sobre una moto. Ni casc ni cinturó.
Abans de posar el vídeo però, voldríem dir en la seva defensa i abans de que us poseu les mans al cap, que tot i ser un caos per a nosaltres, no ho és per a ells. És a dir, tot i que deuen haver molts accidents nosaltres no em vist mai cap. Ni tan sols que ningú s'hagi tocat. Tampoc veiem que s'estressin conduint, i és que tothom va tranquil·lament i el trànsit acaba fluint sense cap problema.
El segon vídeo també va ser de casualitat un dia que estàvem esperant per dinar. Passejàvem per un mercat i vam seure en una paradeta per dinar. El vídeo és una mostra del que habitualment mengem. Sovint parem en paradetes de carrer ja que és on tenen el millor preu i és menjar autòcton. Només de tan en tan tirem la casa per la finestra i anem a una pizzeria italiana! En aquest cas vam dinar una pasta feta d'arròs fregida amb un ou i verdures de tot tipus. Al menjar d'aquí és veritat que li posen molt picant.. Però es que és boníssim!
Finalment volíem fer referència a una cosa que també vivim en el dia a dia que no és tan divertit o emocionant i seria injust no fer.hi menció. A Cambodja hi ha una pobresa extrema. Cada dia veiem nens i nenes sols demanant diners pel carrer. És molt dur veure com et miren. En aquest moment un sentiment d'angoixa se t'apodera. A occident vivim amb tants luxes... I ja no parlo del mòbil o la tele, parlo de la roba, de la educació, la sanitat...
Em conegut persones però que et reconforten i et fan veure que el món pot ser millor fent que totes aquestes injustícies poguin deixar d'existir. Aquí em conegut una fundació que ha portat nenes de Madagascar al sud est asiàtic durant 5 setmanes tocant al ritme dels tabals. Aquestes nenes van ser víctimes del turisme irresponsable i ara tenen una vida millor gràcies a gent voluntària que ha donat moltes hores i recursos per ajudar-les. Aquí també vam conèixer una altre fundació que porta els nens i nenes de Cambodja a l'escola i els ajuden a recuperar les seves vides.
I això és tot. D'aquí poc farem una nova entrada amb les fotos que em fet per aquí! Una abraçada molt gran a tots i fins la pròxima!
