Jo sóc el Bernat, el 2014 vaig acabar la meva carrera i
vaig començar a treballar fins ara. Sempre m'ha encantat viatjar. Em quedo
mirant els mapes llargues estones i m'agradaria conèixer tots els racons del món.
He admirat molt les persones que emprenen grans aventures en països desconeguts
i fan rutes en indrets realment salvatges. Quan imaginava que jo volia estar
allà sempre sorgien els mateixos obstacles. El temps i els diners. Poc a poc
quan deixem els estudis ens lliguem més a casa nostre. La feina, el pis, el
cotxe... Així doncs aquest viatge que em proposo és alguna cosa més que
descobrir un nou país. Suposa trencar per un temps amb aquests lligams de la
nostre societat, suposa incertesa i és això el que
realment m’emociona, despertar sabent que el dia que viuràs estarà ple de
noves experiències. En aquesta entrada volia compartir alguns dels ideals que he anat trobant al llarg de la vida i crec que reflecteixen una mica el perquè de la meva decisió a iniciar aquest gran viatge.
M’agradaria escriure un fragment d’una
entrevista feta a Friedmund Sonnemann, un home que viu al mig del bosc, en una
casa que s’ha construït amb les seves pròpies mans i sense electricitat. Vaig
tenir la sort de viure a la seva llar durant dos setmanes amb cinc companys més
d’arreu del món. Vaig arribar fins allà a través de la organització SCI.
Aquesta organització és un moviment internacional que treballa per la pau i la
justícia social. Posa en contacte voluntaris i persones amb projectes de
cooperació. (Aprofito per animar-vos a mirar la pàgina web i a fer un
voluntariat. És una experiència inoblidable i molt enriquidora. (link SCI)). Doncs be, vaig trobar una entrevista que li van fer i volia destacar aquesta reflexió:
<<Life here in not as lonely as many people imagine. I’m right here in
the middle of life. Life in the city can be a lot lonelier. I’m always glad to
be back in the woods. It’s so different here, more peaceful, more life. Things
like status and money are all an illusion which can shatter at any time. It’s
an apparent security that humans build for themselves. If there is such a thing
as security it’s only from the heart. At the end everyone has a choice, whoever
searches for their own purpose, will find their way. >>
Friedmund Sonnemann.
Per altre banda m’agradaria posar un mail que em va
enviar el company de feina i amic Xavi a l’últim dia que treballava a l'empresa. Una empresa en que m’he sentit molt ben acompanyat, he après moltes
coses i que finalment he deixat per tirar endavant el meu projecte personal.
<<Bon viatge Bernat! Desitjo que passis una bona experiència, que
de ben segur serà així. Aquesta decisió que has pres és molt valenta i exemplar
en la societat que vivim. Ets enginyer i tens feina. Però tu has decidit
anar-te’n al sud est asiàtic. En general, no ens han ensenyat a viure de les
nostres passions i molts resten i perduren immòbils, sempre a contracor. Vivint
vides que no volen viure. Sortir de la zona de confort és un esport que
s’hauria de practicar amb més regularitat. Que tinguis sort! I
endavant!>>Xavi.
També volia
fer menció al meu amic Pol de castellers de la sagrada família que ja fa temps
va prendre la decisió de fer un gran viatge i es troba actualment fent un
voluntariat de llarga durada a l’illa de Xipre. Em va deixar el llibre "COM PREPARAR UN GRAN VIATGE. El manual dels rodamóns" que és
de gran ajuda per a preparar un viatge així.
Finalment
m’agradaria penjar algun vídeo que sovint he mirat o escoltat. El primer vídeo parla
sobre el concepte de la zona de confort en el que ens aferrem i moltes vegades és tan difícil
sortir-ne. Per altre banda poso el link d’aquest altre vídeo. Aquest vídeo me'l va dedicar especialment una amiga de la universitat al veure que no parava de xerrar sobre aquest tema. I amb aquests vídeos, quantes cançons famoses tenen lletres relacionades amb aquestes idees? Doncs en comparteixo dues que ja de petit escoltava a l'esplai, on he après tantes coses bones. Ara més que mai entenc les seves lletres. La primera els teus somnis de sopa de cabra i l'altre ama ama ama y ensancha el alma de Extremoduro.
I fins aquí
aquesta entrada on he intentat explicar una mica el perquè d’aquest viatge. Ara
ja toca anar escalfant motors i preparar-se pel pròxim 20 de gener de 2016, el
dia que agafem, el meu amic Ferran i jo, el vol cap a Bangkok!
Feliç any 2016 a tothom!
